àvies

 Passa la majoria de les hores asseguda a una butaca degut a la seva dificultat per caminar. Dorm, cus, observa al meu àvi que també l'acompanya, parla amb les persones que cuiden d'ells i amb la família que sovint els visita. Surt molt poc al carrer i mai per poder disfrutar dels seus carrers, de la gent o del bon temps. Ha après a acostumar-se a observar-la des de dins. Des del meu punt de vista, és trist pensar que no pot disfrutar del seu poble com els demés, però ella és feliç i lluita per la vida, encara que sempre sigui des d'aquest racó. La meva àvia em transmet força i me fa comprendre que haig d'estimar la vida, disfrutar de cada moment com si fos l'últim, per dificultós que pugui ser. Aquesta és la seva quotidianitat.        votar la foto

Arrugues del temps, d'una vida plena d'històries que parlen d'amor, de família, de malaltia, de goig, d'amistat, d'esperança i de felicitat. Aquests ulls tan expressius, cansats, tristos, tan plens de vida i amb tantes ganes d'aferrar-se a ella. Ella sempre ens ha cuidat i estimat, i com ha dit el meu cosí, ara que ella no pot ens toca a nosaltres. Els meus desitjos i forces per ella des d'aquí.

RECIPROCITAT, O NO

GALERIA D'IMATGES

Fruit del meu pensament passant per la tècnica i el treball, estrictament subjectiu i personal, aquesta exposició parla de relacions i sexualitats: de la sexualitat femenina a través de l'erotisme d'una relació homosexual com un fet a tractar i viure obertament i lliurement, de les relacions ying yang com a compromís lliure per a la complementació i lluita conjunta de dues personalitats totalment diferents, de la transexualitat d'un home tímid i poruc, també parlo de relacions de submissió, de relacions que trenquen amb la monogàmia imposada per la moral “oficial”, de parelles que perduren a través dels anys entre la vida i la mort. Parlo de les vostres relacions, de la meva. Del vostre subconscient, d'allò que mostrau al món i del que amagau. Parlo de fets reals, fets que es presenten a aquesta societat com a “temes resolts” i d'altres que no es poden resoldre pel simple fet que no tenen cabuda en una societat reclosa en un pensament que no avança ni s'obre al pas del temps i, en aquest cas, molt menys a la llibertat de les persones en les seves relacions íntimes i personals.

Fotografia artística amb rerefons crític, aquest és el treball que presento amb el que espero que disfruteu tal i com jo ho he fet a l'hora de realitzar-lo, tant per la seva condició artística com pel seu contingut, ja que com a artístia i productora d'aquesta obra, m'és impenssable separar, almenys en aquesta serie, art i compromís.

Octubre 2010, Maó.