àvies

 Passa la majoria de les hores asseguda a una butaca degut a la seva dificultat per caminar. Dorm, cus, observa al meu àvi que també l'acompanya, parla amb les persones que cuiden d'ells i amb la família que sovint els visita. Surt molt poc al carrer i mai per poder disfrutar dels seus carrers, de la gent o del bon temps. Ha après a acostumar-se a observar-la des de dins. Des del meu punt de vista, és trist pensar que no pot disfrutar del seu poble com els demés, però ella és feliç i lluita per la vida, encara que sempre sigui des d'aquest racó. La meva àvia em transmet força i me fa comprendre que haig d'estimar la vida, disfrutar de cada moment com si fos l'últim, per dificultós que pugui ser. Aquesta és la seva quotidianitat.        votar la foto

Arrugues del temps, d'una vida plena d'històries que parlen d'amor, de família, de malaltia, de goig, d'amistat, d'esperança i de felicitat. Aquests ulls tan expressius, cansats, tristos, tan plens de vida i amb tantes ganes d'aferrar-se a ella. Ella sempre ens ha cuidat i estimat, i com ha dit el meu cosí, ara que ella no pot ens toca a nosaltres. Els meus desitjos i forces per ella des d'aquí.